Del pessigollejar,
patit per tants a l’estómac,
troben la seva sortida infinits mots
que volen ser esclat de la pell.
Pugen per fer tast dels sentits.
Et puc llegir a la mirada
i en
el bes
i et segrego de dolça essència
quan recito el teu llibre,
quan Tu i Jo ens fem poema.
Catorze d'abril de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada