dimecres, 27 d’abril de 2016


Em pregunto si hi ha alguna cosa millor
que qüestionar-se sobre la raons que et porten
a un camí que no volies.
Algunes dades les vols retenir,
aquelles que fan que s'exhali el baf reconegut
de l'esper quan em dones la mà
i em dius que em despreocupi de conegudes cabòries
amb el conhort que el teu mirar transmet,
quan em llegeixes el desesper i la impotència
per sentir que no puc entregar-te res més.
Ara un silenci, després llàgrimes.
I tu, assoleixes aquell somriure desitjat,
tu... i la teva paciència amb els meus deliris.
Em calmes amb la manyaga,
em beses
              i torno a ser jo.



Vint-i-dos d'abril de 2016