dimarts, 26 d’abril de 2016


Encara hi ha neu a una part de la meva terra
i no tinc la claredat per distingir el seu blanc
perquè només veig el contrast del negre de les nits
que gaudeixen poc de les llunes noves
que aviat es fan velles i mai són plenes.
Encara no he anat als camps a mirar-li la cara al cel,
a escoltar els ocells, a jugar amb les roselles.
Encara sóc aquí escrivint
                                        de blancs i negres
i m'estic perdent una vida sencera.
Em posaré el vestit de passejar i caminaré
difosa en els colors que volen sorprendre'm.



Vint-i-dos d'abril de 2016