dimecres, 6 d’abril de 2016


Un grapat de fulles,
brollades a les branques
dels arbres del meu carrer,
delaten l'amagat fruit
de pruneres i cirerers.
Semblaria que als xiprers,
senyors del paisatge perenne,
no els hi afectin els canvis d'estació.
No s'adonen que aquest any
no els hi han podat la sequera morta,
no s'adonen, no,
que per ells també passa el temps
encara que creixin maltrets.



Vint-i-ú de març de 2016