dilluns, 2 de maig de 2016


Només em queda un tram de somnis per esgarrinxar
i arribar al cim que a estones he anat bastint.
No tenen aparença de ser importants
però a les entranyes de la muntanya
s'amaga aquella màgica essència
que em donarà ales per volar quan sigui dalt.
Tu ets la part del somni incomplet,
aquesta és la meva fortuna més gran
i de ben segur que en tinc molta més
quan escric tot el que una nit de torsió
es redreça en una cançó d'albaïna
que distreu el pensar alliberant el sentir.
M'esforço per no dubtar i per seguir
astorada de que siguis en el meu camí de pujada,
esbalaïda de que siguem aquí, fent una escala.
Punyo la lluita i et donaré la meva mà
si et cal un dia per arrossegar-te,
si a tu et manquen les forces per caminar.
No vacil·lis
                   que jurco  perquè sigui així.



Vint-i-dos d'abril de 2016