divendres, 20 de maig de 2016


Va davant meu en les tardes que plou
la inconeguda, la sense paraula.
Als ulls s'aboca mon cor de bell nou.
Josep Carner

Com ho fa el coratge que perceps
en la part fràgil i forta de la meva mirada,
dóna'm un mot
i lleva'm la vida sencera,
que els murs s'han ennegrit
de tanta pluja i tanta pena.
Dóna'm un mot
per rentar-ho tot de descreences
i et pugui llegir dins la closca del poema,
tot net i tot nou.
Dóna'm un mot
i em destriaré
                     delicadament
en cada lletra del teu alè
que té aquell remot regust a deler.



Nou de maig de 2016