dimecres, 18 de maig de 2016


Com teranyina que s'esfilagarsa
així se'n va tot el meu dol mesquí,
ara que arreu veiem esllavissar-se
la gota blava, deixondir-se el bri.
Josep Carner

Es fa constància del distanciar
entre el temps i els costums
                                          i retorno,
sentint-me insensatament innocent
a les hores que em duen
els records d'antigues fugides.
Quan arriba l'horabaixa
vull restar amb la teva aroma,
aquella que em retorna
al jardí humil de gessamí
i no sentir cobejança
del cant de les orenetes
que sempre retornen amb mi
per amitjanar primaveres.



Nou de maig de 2016