dimarts, 17 de maig de 2016


Plou sens gens d'esforç, aquesta tarda...
Martí i Pol

Avui, he vist una solitud desconeguda.
Estava trista
                     més del que jo ho estat mai.
Tot és massa antic per etzibar,
 sempre anant i revenint,
vol un clos estable.
No vol més desert ni navegar sola
com si fos un espectre, reu d’ella mateixa.
Em traspassa  una llança d’aflicció però sé
que si he de lliurar-me per amarar-la
es dissoldrà a les meves mans,
submergint-se al boscany de la meva ànima.



Cinc de maig de 2016