Plou sens gens
d'esforç, aquesta tarda...
Martí i Pol
Avui, he vist una solitud desconeguda.
Estava trista
més del que jo ho estat mai.
Tot és massa antic per etzibar,
sempre anant i
revenint,
vol un clos estable.
No vol més desert ni navegar sola
com si fos un espectre, reu d’ella mateixa.
Em traspassa una
llança d’aflicció però sé
que si he de lliurar-me per amarar-la
es dissoldrà a les meves mans,
submergint-se al boscany de la meva ànima.
Cinc de maig de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada