dimarts, 31 de maig de 2016


VEU NEGADA

Camino pel corriol del viure
sense perdre el seu marge de vista.
Al meu voraviu albiro conflictes,
- m'ho diu el vent -
i miro de no respirar
la impura toxina de fets que desuneix
ofegant l'impol·lut aire
que escanya l'ànima.
Unes veus parlen del meu nom.
Ni puc, ni vull entendre
aquesta nota que no es fa estimar.
Transito, sense fer fressa,
per no despertar el record,
girant pàgina, escrivint de nou
sense remor ni cap bram.
Corre la veu apagada
sense fer cridadissa.
Les mans que ho volen dir tot
fan surar a cada pas uns mots.



Vint-i-sis de maig de 2016