Cada dia obro les finestres
de la meva llar a un món
que em regala somriures i abraçades,
que em sadolla de pures paraules.
Com bon ocell que sóc,
torno al meu niu ben carregada
per fer-me regalim de cel
i fer-li un poema a l’amant
que allà m’espera
a bell lloc.
Setze de febrer de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada