Tinc una fotografia al cap.
Era de colors i ara s'ha destenyit
de negres i blancs esgrogueïts pel temps.
No existeix el gris d'un cel
que sense llum ni to
no entreveu la claror d'uns mots.
Entre matisos d'aquest encara verd hivern,
es va calant i enfarinant
l'interior de la meva ossada.
Dotze de febrer de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada