divendres, 12 de febrer de 2016


Tinc una fotografia al cap.
Era de colors i ara s'ha destenyit
de negres i blancs esgrogueïts pel temps.
No existeix el  gris d'un cel
que sense llum ni to
no entreveu la claror d'uns mots.
Entre matisos d'aquest encara verd hivern,
es va calant i enfarinant
                                      l'interior de la meva ossada. 



Dotze de febrer de 2016