dimarts, 2 de febrer de 2016

El món creant quilòmetres de murs,
s’ha perdut en el conscient camí
desprotegint del recer a la part humana
que espera trobar una escletxa
per veure una mica de llum,
per saber-s'hi d’un sostre.
Que el cel ras és bon trespol,
malgrat no ho és en el sentir del glaç.

En quin traç de camí s’han quedat
les restes d’una utopia
                                   que ens feia somiar?


Vint-i-set de gener de 2016