És tard,
la fosca s'ha engolit el dia,
la lluna no brilla,
com òliba que tot ho vol veure
en la quietud de la lluna nova
emparro la vista fins tocar un cel
revessat de lúcids estels.
Em faig constel·lació
quan la teva mirada de foc
travessa i em pren
la meva.
Deu de febrer de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada