dijous, 18 de febrer de 2016


S’allisa el temps
i el meu interior amb ell.
La motxilla es fa lleugera
ara que em reconec en el camí
que amagat sempre ha esperat
a que vencés les pors
d’escalar unes muntanyes abruptes
que al raciocini obturaven
                                         a cada pas.


Setze de febrer de 2016