S’imagina muntanya desitjosa de ser escalada
sense temor a la seva petjada, atzarosa
de que els seus dits s’agafin fort
a la seva geologia feta de rocalla
per ser cimall conquerit.
Protectora a la nit, s’imagina ser alberg
fet de branques abraçades al seu arbre,
en el declinar d’un cos extenuat
d’excavar una cova
dessota
la seva falda.
Vuit de febrer de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada