diumenge, 7 de febrer del 2016

Tants anys de parets  blanques
confiades de ser engalanades.
Tants anys per clavar el clau
d’un quadre que havia de ser Vida.
Tants anys
                  i ara el tenia
                                        el que la definia.

En breu temps s’havia tornat
esborrany de colors que es difumina
i no sabria calcular el temps que li calia
per ser pintura
                       o adorn.                 

Només li calia menester,
ser reblerta dels matisos
un dia imaginats
                           a la seva llar.
.


Set de febrer de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada