Li dono un bany de sentiment
als bruts pensaments
que han ensutjat als bons.
Estaven coberts de la pols
d’haver caminat sense posar fi.
I quan creia que havia arribat,
al final es descobreix
un altre teló,
un altre escenari, i sento el paisatge
que em crida en trams acompanyada,
els més durs de la mà de la soledat,
que es fa aigua i em renta
i
torna a marxar,
deixant-me més serena i més forta
per resistir un altre tram de camí.
Vint-i-dos de febrer de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada