Recordo tantes nits de mitja lluna
submergida dins les boires
com totes les arrels
de tots els arbres fruiters
que vaig sembrar dins meu.
Vivíem tots l'ombra d'un somni.
El pensament desperta, i reneixo
enmig de les fulles seques
dels mots que creixien bords
i el sentiment surt del clot on dormia.
El sol escalfa la meva terra
i s'asseca aquelles llàgrimes de sal
que mataven l'esperança
dels meus
brolls.
Setze de febrer de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada