dimarts, 1 de març de 2016


Sento les teves petjades a la teulada
on s’esguarden els somnis,
i sento el teu miol
que em crida a badar la finestra
perquè restis així,
                           arraulit a mi,
ocupant l’espai ofert.

Ens fem zoologia de mots i paraules
mentre em danses amb una ploma que duies
la darrera vegada
                           que sempre és avui.

I danso la llibertat del vol
que em dóna aquest viure.


Vint de febrer de 2016