dimarts, 8 de març de 2016


Veig passar la silueta del temps
i agafo el volant d'un vers
i marxo ben lluny,Veig passar la silueta del temps
i agafo el volant d'un vers
i marxo ben lluny,
sense saber si he d'anar
cap al nord o cap al sud.
Agafo el fruit d'un arbre proper
i faig una mossegada de vida,
el seu sabor em farà saber
en quin punt cardinal és el meu cos,
que s'ha perdut i es troba
a una encreuada de corriols
a on no viu
                  ni es reconeix.


Vint-i nou de febrer de 2016