dilluns, 7 de març de 2016


Cerco aquelles estonetes
barrejades d’alegries i tristors,
percaço el despertar, sense presses,
d’unes postes de sol,
on veia desaparèixer la primavera
que donava pas al fred de l'hivern
i al somni d’aquell vell estiu
que lliurava batalles
                                 contra el temps,
per no deixar-me atrapar
per la successió de la tardor.

Esbrino aquells instants, on tot un dia
podia ser una llarga estació
i en una petita estoneta,
s'esqueia tota una vida.



Vint-i-nou de febrer de 2016