divendres, 4 de març de 2016


Avui,
el vent em du glopades d'oxigen,
la flaire dels pins i unes poques flors
d'ametllers que s'escapen volant de les mans,
els pulmons baden en el deixondir
i sacsegen la pols de l''ahir,
on el paisatge s'ofegava en perpètua obscuritat.
Avui,
l'aire net reneix tímidament,
després d'haver sofert la tempesta
que feia tremolar els camps
on creixien les paraules,
acaronant aquella llavor
                                      que vaig sembrar.



Vint-i-vuit de febrer de 2016