Despertem a la vida
dins un jaç desfet a la matinada
a on hem deixat la petja
d'uns gens coneguts,
que en forma de manyagues
han donat pas al joc de viure.
I tot s'oblida,
en aquesta nit
que crema i ens desfà.
Tanquem els ull,
els palmells fosos,
l'instint tranquil.
S'acaba el joc i com nadons
ens acluquem dins el somni.
I tot s'oblida,
en aquesta nit
que crema i ens desfà.
I s'oblida tot
en aquesta nit
on ja només es demora
aquell bleix d'una espelma.
Tretze de març de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada