dijous, 31 de març de 2016


Sento tant,
tant, que ho vulguis capissar tot
i que no comprenguis res...
Ni jo mateixa ho puc avenir.
Només vull que assimilis
que no pots intuir res,
doncs jo no copso res
i res no puc fer-te concebre.

Sento tant,
tant, no donar-te la mà
però no puc trobar la meva
només que, en unes paraules
que no et sabria explicar,
doncs són mots d'aquell sentiment
que en un jutjat
                         no tenen arguments.



Vint-i-quatre de març de 2016