dimecres, 2 de març de 2016


Els núvols s'escampen pel cel
i el pensament esbatana aquella clariana
on tot plou i per tots llocs.
Plou a les paraules
que parlen de deserts
o del fruit que donen els llimoners,
de les tolles flors dels ametllers
que des de la balconada entreveig
i d'aquell gessamí mort,
on tinc aplegats els records
en aquella llar de foc
que es va incendiar una tèrbola nit.
Volia cremar-ho tot,
volia oblidar...
                        qui sóc.



Vint-i-set de febrer de 2016