Cremada pel sol,
tan sols la pluja ruixava les seves arrels.
La flor dorm
a on l'hivern no ha fet manifest
i no ha perdut ni el verd
ni l'esper.
La vida s'asseu al seu flanc
pacient i atesa al seu florir,
i ho fa en l'esguard dels colors
que l'acompanyen
dies i nits.
Vint-i-set de febrer de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada