dijous, 3 de març de 2016



Cremada pel sol,
tan sols la pluja ruixava les seves arrels.
La flor dorm
a on l'hivern no ha fet manifest
i no ha perdut ni el verd
                                       ni l'esper.

La vida s'asseu al seu flanc
pacient i atesa al seu florir,
i ho fa en l'esguard dels colors
que l'acompanyen
                           dies i nits. 



Vint-i-set de febrer de 2016