Em poso aquell vestit de festa mai estrenat
i baixo a la bodega
amb aquelles precioses sabates de ball ,
per beure'm, i dansar un a un,
tots el poemes que vaig plorar
dins tantes ampolles de vi
que mai ens vàrem beure.
Unes, encara tenen
el sabor afruitat d’aquell temps gaudit.
D’altres, el regust de la jove acidesa
d’un temps
mai
viscut.
Vint-i-nou de febrer de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada