Arrelada estava a una terra,
resignada a patir sequera rere sequera,
fins que uns mots la van despertar.
Ara sap que ella és terra lliure
i es transmuta en natura
i es fa arbre,
a on prenen les flors que no marciran
de la llavor que algú va plantar
la darrera primavera.
Onze de març de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada