El vent em du unes quantes lletres
i la meva ploma es mou
com despertant de letargia,
rodola per desvetllar-me
i no em perdi aquest instant,
i el deixi en el record escrit,
esguard del pensament
que barreja mots
per fer-se vers
i després poema,
gravat com un disc vell de pedra
als sentits
que s'escolten l'ahir.
Set de març de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada